NO SÉ QUE tindrà el carrer Humbert Torres de Lleida que, a 30 metres, hi ha tres fruiteries. Si no m’equivoco, els més antics són Ramiro i Teresita, que llueixen amb orgull els productes quan són propis. Ara S’hi acaba d’afegir un altre pages que ha batejat la botiga com l’Horta i, just al costat de la delegació de TV3 hi ha una fruiteria realment especial.

Està batejada com a Maria Angels i podria ser perfectament el nucli d’una telenovel·la. No per coses truculentes, sinó pel clima familiar i de barri que s’hi respira.

Per començar, la decoració és una joia. De la mà d’Anselm Ros, aquesta fruiteria sembla màgica i res no ha d’envejar a botigues de roba o de perfums.

Tot està fet amb elements propis del món de la fruita.

Aquests dies, per exemple, llueixen un arbre de Nadal decorat amb mandarines, taronges, llimones i estrelles fetes amb fustes de les caixes de fruita. Senzill i preciós.

L’aire que es respira a la botiga és ple de llum i qualitat.

També és veritat que la família que la porta és el motiu principal. L’altre dia feien un tast de mandarines com si fos sense vins improvisat i al gust del client. La llevadora, Pepita, regala entusiasme; La Núria, una amiga, fa unes minestres (t’ho donen tot peladet i trossejat) que t’empenyen a menjar verdura, i en Jaume i el Javier posen la gestió i el toc masculí a l’establiment. De tant en tant, es reuneix la resta de la tribu (“són una bona conillada!”) però l’ambient familiar mai no es perd. No cal dir que la qualitat, tampoc. I la voluntat de servei és realment tradicional.

Em perdonarà que els regali aquests elogis perd em sembla important aplaudir tot el conjunt de virtuts que veig en un raconet tan senzill i també em sembla que, com que no els donaran cap premi més que edificis que han costat milionades podia fer-los aquest petit homenatge.

Aquesta fruiteria podria simbolitzar com hauria de ser el futur de la pagesia i el comerç Ileidatans. Amb qualitat, bon servel i un bon aparador s’assoleix l’excel·lència. Sembla senzill, oi?